viernes, febrero 16, 2007

"La finalitat no és traduir, és establir lligams"

Interessant entrevista a l'Albert Sánchez Piñol de la Noemí Bibolas al diari Avui , la reprodueixo sencera:

Albert Sánchez Piñol té molt clar que una llengua que no innova està condemnada a mort

Quan arribarà la tercera novel·la de la trilogia?


Potser abans acabo un llibre de contes. No em lliga cap contracte. Diuen que els llibres decideixen ells quan han de ser escrits. En tinc uns quants de pendents. Són com quatre persones que es barallen per sortir per la mateixa porta.

Quina connexió hi ha entre antropologia i literatura?

Per mi és molt útil. Hi ha molta base antropològica en el que faig. Però poso per separat contingut i tècnica.

Diuen que totes les pors expressen la por a morir.

Ho diuen els psicòlegs occidentals. La por és intrínseca a l'ésser humà però té un factor altament culturalitzat. A partir d'un moment hi ha una cosa que fa més por que el lleó.

¿La por a través de la literatura és terapèutica?

És útil. No deixa de ser una paradoxa. Paguem per passar por. El lector l'únic que no tolera és avorrir-se.

Quin és l'atractiu literari d'un monstre?

És com qualsevol personatge. En el fons et serveix per parlar del que t'interessa. El crees amb les teves característiques. Crees des de zero.

La tesi que preparava al Congo va quedar interrompuda. Hi pensa tornar?

Si m'hi quedava em mataven. No tinc gaires ganes de tornar-hi. Sóc poc pel·liculero. Àfrica et fa sentir culpable, sempre et posa davant d'algun dilema.

Els seus viatges ara són promocionals: com els viu?

S'ha de fer. A Alemanya va anar molt bé. I em va sorprendre molt Rússia. A la roda de premsa de Moscou hi havia més de 50 periodistes. En tres setmanes van vendre moltíssims exemplars. És un país del qual només rebem males notícies. És sorprenent que no ens arribin més escriptors russos. D'Argentina em van agradar molt les entrevistes. Eren molt personals i no havia de repetir sempre el mateix. Pensar cansa menys que no pensar.

¿Un èxit internacional com 'La pell freda' demostra que no hi ha literatures minoritàries?

En això sóc molt optimista. Es tracta d'aprofitar les eines de la globalització per tirar endavant.

La seva opció lingüística és molt clara: apropar-se al lector.

Intento apropar-me al màxim al llenguatge popular sense fer malbé la llengua. En català has d'anar fent esses. Una llengua que no innova està condemnada però en el nostre cas és difícil. Els préstecs no haurien de fer por. Però no podem admetre el colonialisme.

Després de la seva experiència internacional, quin paper creu que pot jugar la Fira de Frankfurt en la literatura catalana?

Entenc que es destinin recursos a traduir. Però això no vol dir que una editorial s'hi involucri. L'apassionament d'un editor no es subvenciona mai. La finalitat no és traduir, és establir lligams. He comprovat que quan un editor s'interessa pel que fas el resultat es nota. Hi ha editorials estrangeres que són maquinàries molt potents. Si els interesses t'ho demostren.

No hay comentarios: