Apunt biogàfic de l'Albert Sánchez Piñol

A l'entrevista del diari Avui també surt un apunt biogràfic, el reprodueixo:

Quan Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) va deixar llegir l'original d'El Far als editors de La Campana, l'entusiasme d'aquests va ser immediat. Del mateix autor havien publicat l'assaig Pallassos i monstres l'any 2000 i havien llegit els contes de Les edats d'or, que va acabar publicant Proa (2001). La novel·la que finalment duria el títol de La pell freda (La Campana, 2002) valia la pena i valia la pena fer tots els esforços perquè arribés lluny. Després d'haver tingut una bona sortida i d'haver fet una bona campanya de Nadal, l'interès de l'editorial era arribar a Sant Jordi en una bona posició i després seguir encara més enllà. La persistència va ser recompensada. Va arribar la publicació en castellà per Edhasa i el premi Ojo Crítico. El llibre es va anar aguantant fins a quedar finalista del premi Llibreter. Un mes després, començaven a arribar les traduccions. França, Alemanya i els EUA encetaven una carrera imparable. La pell freda avui ha arribat als 150.000 exemplars en català i s'ha traduït a 33 idiomes.

Sense deixar-se impressionar per l'èxit, Albert Sánchez Piñol anava enllestint la segona peça de la trilogia. Tres anys després, Pandora al Congo (La Campana, 2005, premi Crítica Serra d'Or) sorprenia amb un plantejament ben diferent. La nova novel·la no seguia l'esquema argumental clàssic de la primera sinó que era un repte constant per al lector. Piñol confirmava els seus dots narratius i la crítica li ho reconeixia més unànimement. Fins avui ha venut 50.000 exemplars i ha estat traduïda a 12 idiomes. Pel que fa a la tercera entrega, ambientada al Matarranya, l'autor assegura que serà tota una altra cosa i que anirà carregada d'explosions. Sánchez Piñol desmenteix qualsevol idea romàntica sobre la figura dels escriptors. Defensa l'ofici, tant de l'autor com de l'editor.