domingo, julio 01, 2007

L'hora del lector

Aquest divendres 29 de juny en l'excel·lent programa de llibres de l'Emili Manzano al canal 33, L'hora del lector, Albert Sánchez Piñol ha fet les seves recomanacions de cara a les lectures de l'estiu, en concret:



Autor: Kurt Vonnegut
Títol: Un home sense pàtria
Traducció: Joan Solé
Editorial: Columna
Any: 2006




















------

Autor: Manuel Moyano
Títol: La coartada del diablo
Editorial: Menoscuarto
Any: 2007





















Per desgràcia no tinc de moment cap vídeo del programa però podeu tenir més informació des del blog del programa que tan bé escriu el senyor boix

viernes, mayo 18, 2007

No me'n sé avenir


No me'n se avenir... una molt bona amiga m'ha posat El congo a la Pell amb el seu últim post en el seu blog, es pot consultar aquí

sábado, mayo 12, 2007

Vídeo a VilawebTV



Si voleu saber l'opinió de l'Albert Sánchez Piñol sobre la política d'habitatge podeu veure aquest vídeo compartit amb l'arquitecte Guim Costa i Pako, membre de l'assemblea popular per un habitatge digne

Les opinions de l'Albert Sánchez Piñol són com sempre sorprenents i diferents... com els seus llibres... no us perdeu les seves opinions de aquí



Rumors a la xarxa

Tot navegant per Google un es pot trobar sorpreses... en aquesta web hi ha un rumor sobre la pel·lícula del director Neil Marshall: The Descent

L'editor de la web apunta a una possible relació entre el guió de la pel·lícula i el llibre de l' Albert Sànchez Piñol "Pandora al Congo"... i fins aquí puc llegir. Millor jutgeu vosaltres mateixos

web des d'on surt el rumor
The Crypts

tràiler de la pel·lícula The Descent

viernes, febrero 16, 2007

Apunt biogàfic de l'Albert Sánchez Piñol

A l'entrevista del diari Avui també surt un apunt biogràfic, el reprodueixo:

Quan Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) va deixar llegir l'original d'El Far als editors de La Campana, l'entusiasme d'aquests va ser immediat. Del mateix autor havien publicat l'assaig Pallassos i monstres l'any 2000 i havien llegit els contes de Les edats d'or, que va acabar publicant Proa (2001). La novel·la que finalment duria el títol de La pell freda (La Campana, 2002) valia la pena i valia la pena fer tots els esforços perquè arribés lluny. Després d'haver tingut una bona sortida i d'haver fet una bona campanya de Nadal, l'interès de l'editorial era arribar a Sant Jordi en una bona posició i després seguir encara més enllà. La persistència va ser recompensada. Va arribar la publicació en castellà per Edhasa i el premi Ojo Crítico. El llibre es va anar aguantant fins a quedar finalista del premi Llibreter. Un mes després, començaven a arribar les traduccions. França, Alemanya i els EUA encetaven una carrera imparable. La pell freda avui ha arribat als 150.000 exemplars en català i s'ha traduït a 33 idiomes.

Sense deixar-se impressionar per l'èxit, Albert Sánchez Piñol anava enllestint la segona peça de la trilogia. Tres anys després, Pandora al Congo (La Campana, 2005, premi Crítica Serra d'Or) sorprenia amb un plantejament ben diferent. La nova novel·la no seguia l'esquema argumental clàssic de la primera sinó que era un repte constant per al lector. Piñol confirmava els seus dots narratius i la crítica li ho reconeixia més unànimement. Fins avui ha venut 50.000 exemplars i ha estat traduïda a 12 idiomes. Pel que fa a la tercera entrega, ambientada al Matarranya, l'autor assegura que serà tota una altra cosa i que anirà carregada d'explosions. Sánchez Piñol desmenteix qualsevol idea romàntica sobre la figura dels escriptors. Defensa l'ofici, tant de l'autor com de l'editor.

"La finalitat no és traduir, és establir lligams"

Interessant entrevista a l'Albert Sánchez Piñol de la Noemí Bibolas al diari Avui , la reprodueixo sencera:

Albert Sánchez Piñol té molt clar que una llengua que no innova està condemnada a mort

Quan arribarà la tercera novel·la de la trilogia?


Potser abans acabo un llibre de contes. No em lliga cap contracte. Diuen que els llibres decideixen ells quan han de ser escrits. En tinc uns quants de pendents. Són com quatre persones que es barallen per sortir per la mateixa porta.

Quina connexió hi ha entre antropologia i literatura?

Per mi és molt útil. Hi ha molta base antropològica en el que faig. Però poso per separat contingut i tècnica.

Diuen que totes les pors expressen la por a morir.

Ho diuen els psicòlegs occidentals. La por és intrínseca a l'ésser humà però té un factor altament culturalitzat. A partir d'un moment hi ha una cosa que fa més por que el lleó.

¿La por a través de la literatura és terapèutica?

És útil. No deixa de ser una paradoxa. Paguem per passar por. El lector l'únic que no tolera és avorrir-se.

Quin és l'atractiu literari d'un monstre?

És com qualsevol personatge. En el fons et serveix per parlar del que t'interessa. El crees amb les teves característiques. Crees des de zero.

La tesi que preparava al Congo va quedar interrompuda. Hi pensa tornar?

Si m'hi quedava em mataven. No tinc gaires ganes de tornar-hi. Sóc poc pel·liculero. Àfrica et fa sentir culpable, sempre et posa davant d'algun dilema.

Els seus viatges ara són promocionals: com els viu?

S'ha de fer. A Alemanya va anar molt bé. I em va sorprendre molt Rússia. A la roda de premsa de Moscou hi havia més de 50 periodistes. En tres setmanes van vendre moltíssims exemplars. És un país del qual només rebem males notícies. És sorprenent que no ens arribin més escriptors russos. D'Argentina em van agradar molt les entrevistes. Eren molt personals i no havia de repetir sempre el mateix. Pensar cansa menys que no pensar.

¿Un èxit internacional com 'La pell freda' demostra que no hi ha literatures minoritàries?

En això sóc molt optimista. Es tracta d'aprofitar les eines de la globalització per tirar endavant.

La seva opció lingüística és molt clara: apropar-se al lector.

Intento apropar-me al màxim al llenguatge popular sense fer malbé la llengua. En català has d'anar fent esses. Una llengua que no innova està condemnada però en el nostre cas és difícil. Els préstecs no haurien de fer por. Però no podem admetre el colonialisme.

Després de la seva experiència internacional, quin paper creu que pot jugar la Fira de Frankfurt en la literatura catalana?

Entenc que es destinin recursos a traduir. Però això no vol dir que una editorial s'hi involucri. L'apassionament d'un editor no es subvenciona mai. La finalitat no és traduir, és establir lligams. He comprovat que quan un editor s'interessa pel que fas el resultat es nota. Hi ha editorials estrangeres que són maquinàries molt potents. Si els interesses t'ho demostren.

jueves, enero 25, 2007

llimones i ganyotes

... m'acabo de llegir un llibre impressionant, literatura de primer nivell, un llibre curt de contes curts, tant que penses que serà ràpid de llegir... però que he necessitat temps entre conte i conte per assimilar els cops. Contes quasi bé de terror, de terror real de la realitat que molta gent ens toca a vegades viure... he tingut sensacions semblants a quan m'atreveixo a llegir el Lovecraft però sense cap element de terror fantàstic, sensacions semblants a quan llegeixo al meu admirat Sánchez Piñol... però sense cap element fantàstic... tot realitat... tan real que per això acaba fent quasi por... L'Abert Sánchez Piñol té raó... la por és el que mou el món

que quin llibre? de quin autor?

donaré una pista... a veure que s'atreveix a menjar una llimona sense fer cap ganyota




(aquest post neix d'una intervenció directa al blog de la marinetix