Aquell dia escoltava Marcus amb mitja orella. De vegades em passava. El seu fil narratiu era laberític, tenia una acusada tendència a abusar dels detalls en detriment del nucli del relat. Podia fer que omplís blocs sencers amb notes fútils que no aportaven res a la historia. I com que jo em resistia a interrompre'l si no era per causes de força major, la meva ment tenia tendència a evadir-se.

Estava anotant alguna cosa vàcua, esmaperdut, quan Marcus va dir:

de la pell freda

A tots i totes els qui us agradi la literatura i en especial la literatura d'Albert Sánchez Piñol aconsello que no us perdeu l'excel·lent Blog del llibreter

http://llibreter.blogspot.com/

http://llibreter.blogspot.com/2005/10/pandora-al-congo-i-la-redempci.html

Fa dies que em vaig acabar de llegir Pandora al congo... i encara em desperto per les nits somiant que estic a Àfrica, durant el dia quan camino pel carrer intento vigilar no em trobi de sobte en mig d'una selva on no puc ni respirar de la calor que fa... Una lectura imprescindible que situa a la literatura catalana en una nova dimensió.