Aquell dia escoltava Marcus amb mitja orella. De vegades em passava. El seu fil narratiu era laberític, tenia una acusada tendència a abusar dels detalls en detriment del nucli del relat. Podia fer que omplís blocs sencers amb notes fútils que no aportaven res a la historia. I com que jo em resistia a interrompre'l si no era per causes de força major, la meva ment tenia tendència a evadir-se.

Estava anotant alguna cosa vàcua, esmaperdut, quan Marcus va dir:

de la pell freda